Current projetados che fogu ispàinu sos tìtulos de coa de custu 2023. Chi, est cosa chi giuat a la nàrrere sena duda peruna, nche lu podimus pònnere in archìviu comente annu profetosu pro su tzìnema sardu. De produtziones bi nd’at àpidu de cada casta, ma unas cantas cherent ammentadas pro su grandu contributu chi nos intregant cada bia chi nche semus in cara de arresonos chi torrant, manantiales, in sas allegas de su tempus nostru e de custu logu.
Cun ‘Polvere’ de Paolo Carboni (una produtzione Terra de Punt) amus àpidu manera de torrare a dae in segus in su tempus, a 38 annos a como cando, pròpiu in dies che a custas de concruos de annu, nche tzacheint in galera a unu giòvanu istudiante casteddaju. Aldo Scardella si naraiat, e una giustìtzia chi prus de una borta si presentat a s’imbesse de su chi diat dèvere èssere (Beniamino Zuncheddu nch’est in foras dae pagu, pro nàrrere) l’acuseit de àere mortu a Giovanni Battista Pinna, proprietàriu de su Bevimarket, cando chi fiant rapinende·lu. Giustìtzia dèghida est imbetzes sa chi su regista l’at chèrfidu intregare cun una mesora de film dae ue essit làdina sa figura de su pitzocu interpretadu dae Andrea Nicolò Staffa. E gasi etotu s’angustia de una carena iscuta a intro finas a lòmpere a su disinnu de nàrrere chi nono a una vida chi, mancari innotzente, fiat oramai truncada: posta a banda in intro e aorada in foras de cussas pinnas de muru, in ue in medas ischiant chi neghe peruna teniat Aldo.
De giudu finamentas sas fainas de Enrico Pau, àteru regista casteddaju chi, cun ‘S’umbra ‘e su fogu’, nos at contadu su disacatu de su Montiferru inchesu in tretos de Cùglieri, Santu Lussùrgiu, Sinnarìolo, Bonàrcadu, Tresnuraghes e Iscanu cun 13mìgia ètaros interessados (4 de padente reduidu a chisina), aziendas agrìculas ispèrdidas, pastores giutos a sa gana e bèstias sacrificadas. Sa pellìcula produida dae Lucrezia Degortes pro s’assòtziu culturale Arvèschida, non tenet mègius presentada de sos faeddos matessi de Pau: “Penso a custu documentàriu comente a un’atu de resistèntzia. Non mi chèrgio rèndere a sa tontesa e a sa mirada prus chi non curtza de sos òmines bisestrende su praneta in custu momentu de presèntzia issoro”.
Sas fainas, amus naradu. Ca Pau, presentende·la in su Babel a comintzos de santugaine, at bogadu a campu finamentas una pellìcula brionida in sas pàginas de su libru omònimu de Cristian Mannu, ‘Maria di Isili’. Produidu dae sos de ‘Fabbrica Illuminata’, custu metràgiu longu de tres cuartos de ora nos faeddat in sardu. “Apo fatu custu sèberu – narat Pau – pro more de sa potèntzia espressiva, poètica e eversiva de custa limba”. Sos ogros nostros ite est chi bident? Un’ammesturu de tràgios teatrales e de limbàgios tzinematogràficos. Contat de libertade, cun s’atora Elena Pau protagonista, custa istòria de esìliu e, fintzas inoghe, de morte in unu cuntestu chi bàntzigat intre sa cùrrida de su tempus e s’eternidade imprentada in sos logos, intre sas boghes de su connotu chi torrant e su mùdimene.
Mudìmene chi caraterizat s’andanta lena de ‘Tutti i cani muoiono soli’, film de esòrdiu de Paolo Pisanu produidu dae Ang Film in collaboratzione cun Rai Cinema e distributzione Fandango. Projetados dae maju peri sos tzìnemas, custos otanta minutos e barda presentant un’ausèntzia de ischimùgios diferente dae sa chi amus connotu pro mèdiu de àteros istiles chi conteint s’ìsula. Sa de sos sartos, pro nàrrere. Inoghe semus in intro de una Sardigna urbana e perifèrica in s’urbanidade sua, intre sos tretos de intro e sos costerinos (Tàtari e Platamona sunt sos logos e non mancat su còdighe linguìsticu turritanu in sos diàlogos). Unu mudìmene chi no est bòidu ma chi, in intro de unu logu chi a li nàrrere anònimu est pagu cosa a beru, prenat sas caraterìsticas de sas partes chi giai su tìtulu est bastante a las descrìere.
E serrende·la cun sos logos, chi non totus cherent pèrdere su lugore issoro, b’at de iscrìere finamentas de s’esperièntzia sarcidanesa de Genoni, non pro su festival ‘Abbàida’ ebbia chi b’at postu pees, ma pro su film curtzu ‘Su Stràngiu’ brotadu dae unu laboratòriu istiale in intro de cussu atopu matessi. A su chi at naradu su regista tataresu Sergio Scavio, “su contu est su resurtu de una chida de traballu in s’istiu de su 2022 cun registas de aterue, unu sitzilianu, s’àteru pulliesu, chi ant pigadu parte a s’idea e a su fràigu in pare cun sos abitantes de sa bidda, mescamente sos mannos. Calicunu cun assentu teatrale, calicunu àteru nono”. Comente a nàrrere: tzìnema bidu e tzìnema fatu.
Chie si siat podet iscumproare chi semus vivende unu tempus particulare de una Sardigna sighende·bi·la chertende intre sa seguresa de sos istereòtipos e sas dudas in contu de su chi dìamus chèrrere. Tarea de sa de sete artes est sa de intzertare unu còdighe narrativu, simbòlicu e de prospetiva chi potzat dare fortza a su chi a su presente semus, isperende de èssere prus chi no a tretu de manigiare su mègius sedatzu. In pagas paràulas registas nois etotu de su benidore nostru.
